La nútria
— Això nostre té recorregut. — Com ho saps? — Es va dir ella en el diàleg intern que últimament mantenia. I es va descalçar, com sempre feia, com quan era petita i caminava amb els peus nus entre les tomaqueres recent regades i el que feia que es sentís ella mateixa. — Confio en tu, confio en nosaltres, confio en què això no és un final. — i es va emocionar com útimament feia. Aquella tarda a la Paula li havien explicat una història sobre les nútries vora el riu que tanta vida li donava, com si per art de màgia n’hagués d’aparèixer una. O dues. Les nútries són un animal que neden en parella, agafades de la mà per si una es cansa, l’altra pot seguir fent-ho per les dues. Les nútries, aquell animal tan simpàtic que viatjava pel riu, que trobava un lloc per estar-hi, un lloc per ser feliç i que era dins del fluir de l’aigua on es sentien més còmodes. I que sempre semblava que somreien amb força, deixant-se endur pel ritme de l’aigua que sempre està en moviment. Un animal ben curi...
