Inici

M’he fet un blog, i ara què? M’he fet un blog, però per què? Des de ben joveneta que m’ha agradat escriure. Jo era d’aquelles que omplia pàgines i pàgines de diaris personals plenes de desgràcies amoroses de l’adolescència. No me’ls he tornat a llegir mai més. Alguns, fins i tot, ni els guardo. Els he llençat en una plena reafirmació de la meva cursilitat de la juventud. I doncs?

Si no em llegeixo ni jo, qui ho farà? Potser no és la millor manera d’iniciar un blog...Alguna de les meves amigues m’ho ha dit clar: “Jo passo de llegir-te”. Així, sense cap tipus d’embuts, amb la sinceritat pròpia d’un excés de confiança. Gràcies. Altres no m’han animat massa tampoc perquè m’han dit que s’ho llegeixen tot. Gràcies també. I algunes altres, les més afortunades (o desafortunades depèn com es miri) que han llegit alguna reflexió profunda posada per escrit, m’han animat a compartir-ho amb més gent. En aquest cas, es mereix un mil gràcies.

Però no, no té a veure amb qui llegeix. Tampoc en què actualment ser influencer, Blogger o dedicar-se a les xarxes socials, s’ha convertit en quelcom tan important com que es pot arribar a viure d’això. A mi ja m’agrada com he aconseguit guanyar-me la vida. En això em sento plenament satisfeta.

En el fons, és un exercici d’escriptura creativa. El vull compartir en format blog perquè dins del fet d’escriure, hi ha el de llegir. El vull compartir perquè últimament el fet d’expressar-se sembla molt censurat o criticat i ser conscient que existeix aquest algú altre, fa de l’escriptura un acte molt valent. I vull ser valenta. Cal ser valents.

I m’he fet un blog perquè fa temps que me’n vull fer un i així obrir al món, les meves humils reflexions. I ja. Perquè és així i punt.

L’aventura pot ser que duri molt o que la il·lusió del meu blog duri aquesta entrada. Benvinguda sigui doncs. Així que amb la valentia que em caracteritza, vaig a enviar aquest primer text a alguna d’aquelles amigues que han cregut en la meva capacitat d’escriptura. Poc a poc. No he nascut ni escriptora, ni Blogger, ni molt menys, sent tant valenta.