Una escena amb diferents estils

TEXT INICIAL

En Miquel seia mig recolzat sobre un respatller de pell suada i amb les cames aixecades en una de les màquines del gimnàs. Si l’hagués vist la seva dona, li hagués dit que estava totalment en la mateixa posició que quan anava al ginecòleg, però avui qui tenia al costat era una rossa musculada amb roba de colors. El somriure d’ella anava creixent al ritme de cada un dels moviments que en Miquel s’esforçava a dur a terme. Notava una mica de mal a les cames i esbofegava a cada pujada i baixada, mentre que s’aferrava fort amb les mans demostrant que el tamany del seu braç es podria comparar amb qualsevol de les cuixes d’aquell gimnàs de barri. 

En un d’aquests esforços, entre sospirs de tensió, es va sentir un altre soroll que no provenia de la seva boca, però sí del seu cos i que va fer que la rossa perdés l’interés en ell i se’n anés a continuar amb la seva activitat.

ESTIL POÈTIC

La vida sobre una muntanya de ferros que permeten exercitar totes les fibres del cos es veu des d’un altre punt de vista. L’olor a treball i a esforç esdevé un impuls per a continuar amb l’exercitació de cada un dels músculs. La motivadora música en un nivell de volum amb total adequació amb el ritme de treball i la mirada clavada en el propi reflex del mirall que produeix la millor versió del que seria la tenacitat, la dedicació, l’afany de superació o fins i tot, l’amor propi.

Un sabedor d’aquestes grans virtuds com era en Miquel recolzava la seva forta espatlla en la pell del seient del seu exercici tal i com si fos un nedó amb les extremitats inferiors arquejades mirant el cel del color de les onades del mar. Blau serè, com les parets relaxants d’aquell gimnàs de barri on hi havia els aparells necessaris per fer els exercicis gimnàstics que realitzava amb total energia, ànim i coratge com si fos una lliuta ferotge amb un ésser infinit i etern. 

Si la dona amb qui es va desposar hagués rondat pels seus voltants, essent com un esperit observador de la realitat del seu espòs, li hagués comentat a propòsit de la seva fetal posició, que semblava com si tingués hora de visita amb el seu odiós ginecòleg, però aquest cop, la companyia que rondava i somreia al seu voltant, era una deessa actual forjada d’hores castigades dins de les quatre parets marinades. L’or dels seus cabells brillava en plena competició amb les acolorides peces de roba que moldejaven el seu cos fibrat i musculat que mostrava la quantitat d’hores que havia emprat en ell. Una barreja de calidesa i seducció omplia la seva mirada i ampliava al mateix temps el seu interès cap a ell i el seu somriure per mostrar-li descaradament les seves intencions remogudes per les hormones que el vigor d’en Miquel exercitava amb tremp i ganes. 

En Miquel sentia unes petites agulles que se li clavaven a les seves cames i acompanyava la dansa de les onades tot pujant i baixant amb breus i contínus sospirs que sortien amb força per l’obertura de la seva boca. Complementava la duresa de la seva pràctica agafant-se amb fermesa amb les seves mans grans i mostrant la visió més atlètica i consistent de les seves extremitats superiors.

Mentre el somriure de la divinitat daurada augmentava la motivació de l’exercici i del ritme constant dels sospirs, un altre soroll, un aire fi però condundent s’escolà amb traïció d’entre les natges arrodonides i fermes d’en Miquel. La decepció va envoltar a la figura celestial que amb subtilesa i delicadesa caminà en una altra direcció per continuar amb el moviment que havia d’acomplir.

ESTIL FORMAL

Existeixen llocs públics destinats a la realització d’exercicis corporals on hi ha els aparells necessaris per realitzar aquestes activitats de musculació i augment de la capacitat aeròbica.

L’Esquat en premsa hack és una d’aquestes màquines que permeten exercitar la musculatura de les extremitats inferiors i de la part central del tors. Hom s’hi ha de col·locar recolzant l’esquena en el banc i els peus a la plataforma metàl·lica del davant, quedant en una espècie de gatzoneta però en un pla tirant a l’horitzontalitat. És necessari que també, les extremitats superiors afavoreixin la pràctica adequada i s’han de col·locar a l’alçada del cap, tot connectant amb una línia paral·lela entre la part terminal del braç que comprèn el carp, el metacarp i els dits i la part terminal de les extremitats inferiors que comprèn el tars, el metatars i àdhuc, els dits. La posició exemplificar d’en Miquel és un bon reflex de com s’ha de realitzar l’exercici.

A la part superior d’aquest conjunt de mecanismes amb moviments coordinats, s’hi poden col·locar peces de metall de diferents pesos per tal d’intensificar la resistència en l’exercici. Així mateix, el moviment consta de dues fases: la concèntrica i l’excèntrica i que permeten la contracció de músculs com el quàdriceps femoral, el glutis i els músculs isquiotibials. La participació del bíceps per la seva banda es mostra en la correcta posició del tronc.

En el cas de l’actual exercitació al·ludint a l’individu anomenat Miquel, es pot observar l’acció d’esforçar-se en el vaivè constant de l’aparició de la fase concèntrica i excèntrica de la musculació. 

En algunes ocacions, s’hi pot incorporar a l’activitat, la figura femenina de cabells color castany clar o groc d’or que exerceix d’observadora activa del conjunt organitzat d’elements concebuts com a una unitat que s’executen en el transcurs d’una prova. La seva funció quedaria reflectida en l’animació mitjançant la mostra del seu interès amb un bon somiure mostrant tota la dentadura blanca i s’obriria la possibilitat a una relació corporal entre ambdós membres molt més íntima.

Malgrat tots aquests possibles beneficis, cal advertir que l’ús en excés d’aquest tipus d’exercici pot provocar l’aparició de sons repetitius i estridents produits per la manca d’oxigen en el metabolisme i en el pitjor dels casos, una manca de control dels esfínters que produiria per la seva banda, un so no musical degut a impulsions irregulars i confoses provenint de la zona lumbopèlvica i que provocaria, ex abrupto, la pèrdua d’interès de la femella de l’espècie humana.

ESTIL COL·LOQUIAL

Sempre he cregut que els gimnassos no són el meu lloc. Saps? És que jo vaig amb la roba més vella que tinc i veig a gent com en Miquel i no ho entenc. A mi em sembla que el podria considerar un bon Ken de gimnàs, així fortot, quadrat, que li mola ensenyar els seus músculs. No m’imagino com deu ser una conversa amb ell. Deu parlar d’alguna cosa més que no sigui entrenaments? Perquè si no, ja deu ser ben fotut. Segur que sí, una afició com una altra.

Tot fa pudor, tot em fot un fàstic de collons perquè per molt que en netegi, un lloc on un sua, no és del tot net. Es miri com es miri. Em sembla totalment que els gimnassos, brutegen. 

Però bé, sí, si hi ha d’anar. És una de les maneres de posar-se en forma. Ho dic així: amb total resignació. Aprofito a anar-hi quan no hi és tota la penya. Massa culte al cos pel meu gust i massa exhibició. Jo vaig, faig els meus exercicis i cap a casa falta gent! És que tota suada i vermella com un tomàquet no tinc pas cap ganes de lligar amb ningú. I em veig en Miquel, allà, com si fos un caganer mig estirat i fent la tafanera, sumo les peses que intenta aixecar. Hòstia, bé m’haig d’entretenir! Porta uns 50 kg per banda, caram en Miquelet, ja podria aixecar-me a mi. I quan m’agafen aquests pensaments, bé haig de deixar de fer l’exercici perquè em foto a riure. Perquè m’he imaginat a mi com si fos aquesta barra que aixeca. És que és graciós.

Ja hi som tots. Jo suada, en Miquel-Ken suat i donant-ho tot i s’acosta una Barbie. El que deia, si el gimnàs no és pas el meu lloc!. Rossa, amb unes malles súpermegahiper apretades i un top. Afortunada ella que va amb top. La meva samarreta ronyosa no queda igual de bé que el top. Tot amb molta coloraina i molt d’estil. Un conjuntet per fer una mica d’esport. Potser hauria d’anar al Decathlon a firar-me? Passo d’anar en sostenidors pel món. Deixa, deixa. Això per casa. La Barbie i en Ken ja estan lligant. De petita jo jugava a que es petonejaven. Clar que jo no tenia la “Barbie gimnasio” ni el “Ken musculitos”, joder. Els hauria de pantentar perquè són tota una raça. En Miquel tot suat i gemegant, fotent-se una pallissa que ni entenc. I ella tota remona al seu costat somrient. Li mola veure’l així fet caldo, sospirant o mig cridant? És que m’hi acostaria i li diria a la noia que aquests crits només valen la pena al llit. Clar, que si crida aixì en públic, com ho farà en la intimitat? Però a ella sembla que li agrada que ell mostri una mica del seu esforç? O de la seva masculinitat? És que no entenc res. On queda una bona conversa sobre literatura? Si ja dic jo que el gimnàs no és el meu lloc. Li deuen fotre un mal les cames de collons, que per molt que les tingui ja fortes, amb totes les venes marcades, segur que no les té insensibilitzades. I quins braçots! Hòstia si més o menys deuen fer la mida de la meva cama. És com aquell dibuix animat, en “Musculator”. Aquests dos lligant, amb necessitat de suar-se mútument i jo pensant en referents infantils i sense fer el meu exercici. Deu ser que estic destinada a fer algun altre tipus d’activitat. És que el meu cervell no para de tenir pensament irrellevants o què?.

Però clar, és que és impossible concentrar-se entre tants “Aaaaah” i “Uuuh”, que sembla una porno. Potser en Miquel podria ser un doblador de pel·lícules, així no s’haurien de fingir els orgasmes i es podrien canviar pels crits de l’exercici de gimnàs. Uala! Però què ha estat això? Que s’ha cuescat! S’ha tirat un bon pet! Una llufa! Que no hi hagi cua, si us plau! Si ja ho deia jo que semblava un caganer! Per favor! Si és que no ha de ser pas bo fer tanta força. Fins i tot ho sap el teu cul, Miquel. Quin riure! Perquè serà que el tema caca i pet em fa tanta gràcia? Deu ser el que deia de la meva part infantil.

Merda! (i mai millor dit!) Pobre Miquel, la rossa ha marxat. Normal. És que els pets maten l’amor. T’ho miris com t’ho miris. A mi em sembla molt graciós, però clar, per molt que se li hagi escapat: els pets a la intimitat del bany, si us plau.