Mentre dorms

Mentre dorms sembla que no existeixi res més i em sento privilegiada de compartir aquest moment amb tu. De fet, estic sola. No l’estem compartint. Em sento totalment una estranya perquè contemplar-te mentre dorms és un acte íntim. Et miro i tu no hi pots fer res. És aquella màgia d’observar sense ser vist. L’anonimat. Et miro i dorms i penso en molts dels meus cantants preferits que parlen d’aquest moment. Intento recordar les lletres de les cançons. Les he cantat moltes vegades i ara no em venen al cap. El moment és tan únic que ni ells, amb el seu do de paraula, m’ajuden a expressar el que estic sentint. És particular. Només meu i jo també em sento absolutament excepcional, amb sort. Tinc temps d’observar com dorms.

Et miro i repasso amb detall cada una de les parts del teu cos que mig nu resta al llit embolcallat amb un fi llençol. Fa calor. Trobo el teu rostre d’una bellesa perfecta. La bellesa és tan subjectiva que és aquí on es barregen els meus sentiments cap a tu. Tens els ulls petits però les pestanyes llargues i tancats semblen una petita línia dibuixada amb retolador. Un nas també petit i rodó duu a una boca amb llavis molsuts que entreoberts treuen l’únic soroll de l’habitació: la teva respiració pausada i relaxada. L’escolto ben suau, mostrant-me el teu son profund, com si no volguessis molestar-me. No ho fas. Estic encantada; si tu estàs en pau, jo també.

Ressegueixo amb la mirada el teu pit i em quedo amb la visió fixa en com puja i baixa seguint el ritme de la teva respiració. Com un balanceig dolç, pausat i relaxat. I passen els minuts i no puc apartar la vista, gairebé com si m’haguessin fet perdre la consciència i amb ella, la capacitat de moure’m. Però tu, com en una espècie d’espant, et mous de cop. Què deus estar somiant? I tinc temptacions d’afagar-te de la mà i notar com els teus dits llargs m’apreten amb força.

Et miro, et contemplo i desitjo despertar-te. I tímidament, gairebé tremolant, acosto la meva mà a la teva. No ho hauràs ni notat, no ha estat ni una carícia perquè els meus dits han passat gairebé sense tocar els teus. El més suau, tremolós i prudent que he pogut.

Al final, obriràs els teus ulls foscos perquè tenir una persona massa estona vetllant el teu somni, provoca aquest tipus de reacció. Jo que tinc massa facilitat per despertar-me, ja ho hagués fet. Et miro i sento que vull que siguis feliç i que sóc molt afortunada de poder compartir aquesta felicitat amb tu.

Fa una estona que t’has adormit sobre el meu pit. Escoltar el batec d’algun ésser estimat, és també un altre dels privilegis humans. Estic segura que quan t’hi has recolzat, has escoltat que el meu cor feia un tic-tac més ràpid perquè no sabia si seria un lloc prou còmode per a tu, però he recolzat el meu cap al teu i he tancat els ulls. M’has donat la tranquil·litat que cercava i sento profundament que no puc estimar-te més.

Una altra vegada, de cop, t’has mogut amb rapidesa. Has obert els ulls, m’has mirat amb espant i has començat a plorar, desconsoladament. Amb mans maldestres, t’he embolcallat amb els meus braços i he recolzat amb compte, el teu cap petitó sobre el meu pit. Deixo que escoltis el meu cor perquè sàpigues que sóc aquí, perquè hi reconeguis l’amor.